Mirador de Bellmunt

Situada al nord de la plana de Vic, en el límit de les comarques d’Osona i el Ripollès, la serra de Bellmunt fa de partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.

Al seu punt més alt, a 1.246 metres d’altitud, s’alça aquest mirador, que comparteix emplaçament amb el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, definit per Jacint Verdaguer com «l’ermita al cel suspesa».

Del santuari estant es domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ges, la plana de Vic, la serralada pirinenca i, en dies clars, la muntanya de Montserrat. Als peus de Bellmunt s’estenen boscos d’alzines, roures i faigs.

Al turó veí de Ça reganyada o Serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades on, segons la tradició, es va trobar la imatge i on cada any van a morir eixams de formigues alades. És en aquesta zona on possiblement s’ubicava el castell de Sa Reganyada.